Fil de samarreta: preparar el material

El primer cop que vaig veure fil de samarreta, ja fa 5 anys a Portugal i em va enamorar. La possibilitat d'Idees que omplien la meva ment eren infinites i vaig començar a comprar teles per estripar-les i fer-ne tires eternes de colors vibrants que ven aviat agafaven formes gegants i voluminoses.
Avui en dia, molts i moltes obren la seva imaginació i fiquen les seves mans a construir, estores i altres bells objectes fets amb "trapillo".

A Mamag tenim la sort de que a través del mercat de segona mà poguém tornar a la vida moltes peces de vestir, la majoria formen part del mercat de 2ª mà, altres les donem a l'Ajuntamemt per al programa roba amiga i un grup reduït de roba que no pot tenir ús ens serveix per fer-ne fil i crear projectes que decoren el nostre espai social i ens fan sentir més còmodes.
M'encanta la idea de convertir la samarreta que acompanyava i vestia a algú en un objecte totalment diferent on potser un petit imaginara jocs i móns de fantasia, on una mare si asseurà i donarà el pit al seu fill, on jo m'entretindre teixint, creant i tallant.

Blocs de construcció XXL

Proposta de creació de material de construcció extra gran, amb objectes que tens a casa.
Qué necessites?

La panera dels tresors

Edat recomanada

La panera dels tresors és una proposta de joc amb elements d'ús quotidià.

Esta pensada per a nadons de 6 a 12 mesos, ja que en aquesta franja d'edat poden estar asseguts, tot i que encara no es desplacen gaire del lloc.

Material necessari

Per preparar aquesta activitat d'exploració, es necessita:

-Una cistella si es possible de vímet  o de qualsevol material natural d'uns 8 cm d'alçada i 35 cm de diàmetre. Convé que sigui sòlida i estable perquè no es bolqui quan els petits es recolzin en ella per treure el que hi ha dins. És important que no tingui nanses i que els acabats estiguin perfectament arrodonits per evitar que els petits s'esgarrapin.

-Dins d'aquesta cistella es fiquen objectes de diferents qualitats (textura, mida, olor, sabor, color, so) que poden trobar cada dia a la natura o a casa. Que no siguin joguines comercials ni de plàstic,sinó pedres, castanyes, suros, trossos d'esponja, pintes, botons grans, raspalls, peces de fruita.

Objectius

La finalitat d'aquest joc es despertar al màxim els cinc sentits dels nens:

-potenciar la coordinació corporal (ull-mà-boca).

-les habilitats manipulatives: la pressió i la solta d'objectes, la pinça digital (agafar coses petites amb el polze i l'índex).

- l'atenció i la concentració.

- afavorir la interacció amb altres nadons.

Es presentarà la cistella de manera atractiva, en un racó estable, sobre una catifa. Al voltant d'ella podran jugar com a màxim tres nens alhora, perquè puguin accedir fàcilment amb les mans. L'adult ha de quedar-se prop dels nens observant el joc, donant-los seguretat amb la seva presencia.

L'Arbre Vermell

Va ser amor a primera vista no saps perquè però darrere d'aquella imatge hi ha tot una historia que et parla al cor i aquesta primera fiblada, aquesta subtil intuïció, és la teva ànima parlant.

Així va ser com només la portada de l'Arbre vermell em va atrapar i així és com la majoria de contes m'encisen.

Que té d'especial?

Doncs, penso que encara que avui en dia sembla que els contes siguin territori dels més petits, en un inici els contes eren històries per recordar, per aprendre, per fer-nos viatjar sense moure'ns d'enlloc i els contes il·lustrats són petites grans obres d'art, un seguit de quadres fets per seduir els sentits i parlar-nos, explicar-nos la seva historia només amb una imatge, gairebé sense paraules. Quina historia imagina cadascú? aquesta es la màgia i aconseguir que un mateix llibre pugui explicar infinites històries, que ens connecten a vivències personals, aquest es una gran poder.

Penso que l'Arbre vermell aconsegueix tot això, encandilar-nos amb la seva bellesa, transportar-nos a moments importants de la nostra vida i suggerir, submergint-nos en la profunditat de les emocions més intenses i desoladores.
Ple de metàfores i simbolisme.

És una poesia amb imatges.

Carícies i petons

Fotografia guanyadora del concurs Sílvia Davins 2012

En els primers mesos, en jugar la mare (o algun adult significatiu) amb el nadó, li ofereix experiències sensorials plaents que afavoreixen a ell la construcció d'una imatge positiva del seu cuidador, del seu entorn i conseqüentment de si mateix, així, es va construint un aferrament segur. La mirada, la veu i les carícies d'un adult referent van creant un embolcall afectiu en el nadó que s'anirà constituint com una base segura per al seu desenvolupament.

En aquest moment aquestes són les millors joguines.

També el propi cos del nadó és un gran descobriment en els primers mesos i una joguina infinita. Un dia una mà se li creua davant seu, encara limitat, camp visual, ¡que descobriment! La mà a la boca, tota sencera, alguns dits, un dit, al llavi fent sorollets, a l'orella, els ulls, el nas, els cabells ... fins que un altre dia descobreix que són dos i es poden ajuntar en el medi! Es prenen l'una amb l'altra, es poden entrecreuar els dits, aplaudir. ¡Després els peus!

I així, en els primers mesos, com veiem, les principals necessitats les pot satisfer fàcilment amb el seu propi cos i amb interaccions tranquil · les i de qualitat de part dels seus cuidadors. Però també podem anar mostrant el seu voltant, des del més simple i menys estructurat: l'aigua, la sorra, les fulles dels arbres, teles amb diverses textures, fustes, etc.

LA CIUTAT DE CARTRÓ

Homenatge a les escombraries.
Aquest és un recull d'obres d'art fetes amb materials de deixalla.
Per a que inspiren les més belles creacions de grans i petits.
Perque la bellesa esta en els ulls de qui la mira
Perque allò que a tu no et serveix per a mi es un tresor.

CARTOLANDIA
Ana Serrano



MULTIFAMILIARS
Pablo Gamboa Santos artista plàstic i visual


LA CIÈNCIA DEL SOMNI
Michael Gondry director de cine

Un conte de cartró

Aquesta es una historia creada per persones amb discapacitat a les Illes Canàries arrel d'un curs de cinema que es va du a terme.
'Cuentos de cartón' és una trilogia de David Pantaleón i Laura Millán realitzada amb la gent amb discapacitat on el cartró es converteix en l'element principal en el set de filmació.
'Fondo y Forma "n'és la primera peça.

 

Y tu, tens un conte de cartró?